Una nit més ha passat,
una nit
i encara estic viva.
Les petites formigues
que, anit, passejaven pel cel
m’observaven dolçament
mentre un cant de sirena
xiulava al meu costat.
La lluna brillava al sobre meu
i els records m’invadien.
Ara, la nit ha expirat
i, en obrir els ulls,
ja no hi queden
formigues estellants,
ja no hi queda
cant
de sirena,
però un nou dia s’alça
i, amb ell, la meua ànima
No hay comentarios:
Publicar un comentario